On uniforms, equipment and training matters – D'afers sobre uniformes, equipament i instruccions.

As you may have seen in the last post about the Generalitat Infantry Regiment, the Catalan uniforms not only resemble but are identical to British uniforms of the mid XVIIIth century times. That is on purpose. After the War for Independence, a strong British influence was common in Catalàunia. Catalan units had already been training and fighting following British styles, platoon firing for example, in the War for Independence, and were also equipped with loads of British accoutrements, weapons and pieces of equipment. In later times, Catalan strategic interests were in line with British ones, eager as Catalans were to shake any chance to be retained or regained by a foreign yoke and to fend off any possible influence by their big neighbours, France and Spain. They formed a natural alliance with Britain, Portugal and the Netherlands, and willingly looked for a look distinct to that of their neighbours and which still remembered these same neighbours of which were the Catalan allegiances and where did their friendships lay. And also incidentally what could mean to mess with Catalàunia.

Also, The dire need for a naval branch of the armed forces which could both fence off piracy and keep a measure of independence of action against any potential threat called for an invigorated interest in the British navy, which was seen as professional and capable. More of it, the resulting situation put the Catalans as natural British allies, and not only that but staunch ones too. And obviously, the Catalan claims to sovereignty over (or comparted with) the Balearic Isles needed to be founded in practicality on a capable enough navy and that again called for both cooperation with the British and the rising and keeping of a similarly professional and able navy.

Finally, the main commercial interests of Catalàunia laid directly in Britain and the Netherlands and also now in the Americas. It had been so since the late XVIIth century. The spirits and wine northern European markets were very participated by the Catalan merchants and these were the beachhead for other Catalan made products like finished textiles, fine weapons and others. The final, particular triumph in the War for Independence had kept these interests alive and had augmented them. Also Catalans were able now to circumvent former limitations in commerce with the Americas which were imposed on them by former Spanish monarchs. Now the enterprising Catalan merchants were capable to deal with the Americas directly or by way of British and Dutch intermediaries and the Catalan economy had experienced a correspondent growing by which Catalàunia was justly nicknamed as the Mediterranean Holland.

All in all, not only were Catalans strategically interested in a number of ways to share views with Britain but also keen to share military experiences with a nation which like Catalàunia itself had to rely in a comparatively small and so a professional and stout army and a powerful navy too. To this the Catalans copied even the uniforms and, to their possibilities, the ways to remain free both militarily and economically.

Com podeu haver vist a la darrera entrada sobre el Regiment d'Infanteria de la Generalitat, els uniformes catalans no només s'assemblen, sinó que són idèntics als uniformes britànics de l'època de mitjans del segle XVIII. Això és a propòsit. Després de la Guerra de la Independència, una forta influència britànica es va fer comuna a Catalàunia. Les unitats catalanes ja havien estat practicant i lluitant seguint estils britànics, disparant per pelotons per exemple, durant la Guerra d'Independència, i també van ser equipats amb un munt de pertrets, armes i peces d'equipament britànics. Als darrers temps, els interessos estratègics catalans estaven en línia amb els britànics, desitjosos com estaven els catalans a fer trontollar qualsevol possibilitat de ser retinguts o recuperats per un jou estranger i per a defensar-se de qualsevol possible influència dels seus grans veïns, França i Espanya. Es va formar una aliança natural amb Gran Bretanya, Portugal i els Països Baixos, i voluntàriament es va cercar un aspecte diferent de la dels veïns i que recordés aquests mateixos veïns a on eren les lleialtats catalanes i a on eren les seves amistats. I també per cert el que podria significar ficar-se amb Catalàunia.

A més, la urgent necessitat d'una branca naval de les forces armades que pogués enfrontar-se a la pirateria i mantenir una certa independència d'acció davant de qualsevol amenaça potencial, promogué un interès vigoritzat a la marina britànica, que era considerada com a professional i capaç. Més encara, la situació resultant posava als catalans com aliats naturals i ferms dels britànics. I, òbviament, la reivindicació catalana de sobirania sobre (o compartida amb) les Illes Balears necessitava fundar-se a la pràctica a tenir una marina amb capacitat suficient i que de nou demanava una cooperació amb els britànics i l'augment i manteniment d'una flota professional i capaç de manera similar a la britànica.

Finalment, els principals interessos comercials de Catalàunia se situaven directament a la Gran Bretanya i els Països Baixos i ara també a les Amèriques. Hi havien estat des de finals del segle XVII. Els mercats dels aiguardents i del vi del nord d'Europa eren participats molt activament pels comerciants catalans i aquests van ser els caps de pont per a altres productes catalans, com els acabats tèxtils, les armes de qualitat i altres. El triomf final i particular a la Guerra d'Independència havia mantingut vius aquests interessos i els havia augmentat. També els catalans van ser capaços ara d'eludir les limitacions anteriors en el comerç amb les Amèriques, que els van ser imposades per antics monarques espanyols. Ara els emprenedors comerciants catalans van ser capaços de comerciar a les Amèriques directament o a través d'intermediaris britànics i holandesos, i l'economia catalana va experimentar un creixement corresponent tal què Catalàunia era anomenada amb justícia com l'Holanda del Mediterrani.

Amb tot, no només eren els catalans estratègicament interessat en un bon nombre de punts a compartir punts de vista amb Gran Bretanya, sinó també molt interessats a compartir experiències militars amb una nació que igual que Catalàunia havia de confiar en un exèrcit proporcionalment petit i per tant professional i robust i també una poderosa armada. Per això els catalans copiaren fins i tot els uniformes i, fins a les seves possibilitats, les formes de romandre lliures militarment i econòmicament.